En els últims mesos, la intel·ligència artificial ha passat de ser una promesa a convertir-se en una realitat present en gairebé qualsevol àmbit. Però enmig de tant soroll, sovint es perd una idea essencial: la intel·ligència artificial no és un objectiu en si mateix, sinó una eina.
Per Sant Jordi, a DeMomentSomTres hem volgut treballar aquesta idea des d’un enfocament senzill, gairebé lúdic, però amb una base conceptual clara. Ho hem fet recuperant i millorant el nostre generador de haikus: una eina basada en intel·ligència artificial que construeix poemes a partir de les aportacions de l’usuari.
El resultat no és només un joc creatiu. És un cas pràctic d’intel·ligència artificial aplicada, però també d’experiència d’usuari.
Un generador de haikus com a cas d’ús d’intel·ligència artificial
El funcionament de l’eina és simple: l’usuari introdueix unes línies de text i el sistema, mitjançant un model d’intel·ligència artificial, genera un haiku.
Aquest tipus d’experiència té dues virtuts rellevants. D’una banda, fa tangible una tecnologia que sovint es percep com a abstracta. De l’altra, posa en evidència la seva capacitat de generar contingut de forma immediata i personalitzada.
Aquí és on entra en joc la UX (experiència d’usuari). El valor no està només en l’algoritme, sinó en com l’usuari interactua amb l’eina: simplicitat, immediatesa i retorn clar. Sense una bona experiència d’usuari, la tecnologia perd gran part del seu potencial.
Però més enllà de la tecnologia, el que ens interessava era el context d’ús.
Connectar el món digital amb la realitat física
L’eina no es quedava en la generació del haiku. Formava part d’una iniciativa a Instagram amb una dinàmica concreta: els participants havien de compartir el seu haiku i etiquetar una llibreria local de confiança.
Amb aquest gest, entraven en un sorteig de 50 € per gastar en aquella mateixa llibreria.
Aquest plantejament respon a una lògica clara: utilitzar una experiència digital per activar una acció en el món real. No només generar interacció, sinó generar impacte.
La intel·ligència artificial, en aquest cas, actuava com a catalitzador d’una acció que anava més enllà de la pantalla.
La importància de la UX en projectes d’intel·ligència artificial
Quan es parla d’intel·ligència artificial aplicada, sovint el focus es posa en la tecnologia. Però en molts casos, el factor diferencial és la UX.
Una eina pot ser tècnicament molt potent, però si no és comprensible, usable i rellevant per a l’usuari, simplement no s’utilitza.
En el cas del generador de haikus, l’experiència d’usuari és el que permet que la tecnologia sigui accessible: una interacció curta, una resposta immediata i un resultat que es pot compartir fàcilment.
Aquest mateix criteri és el que apliquem en projectes d’empresa, on la UX esdevé clau per garantir l’adopció de qualsevol solució basada en intel·ligència artificial.
La intel·ligència artificial com a eina, no com a fi
Hi ha una tendència creixent a incorporar intel·ligència artificial en projectes simplement per la seva novetat o pel seu potencial mediàtic. Però això acostuma a generar solucions desconnectades dels objectius reals.
El valor apareix quan la tecnologia s’alinea amb una finalitat concreta:
– millorar processos
– optimitzar temps
– generar noves formes de relació amb clients o usuaris
– activar accions amb impacte mesurable
El generador de haikus és un exemple petit, però il·lustratiu. No és la complexitat tecnològica el que el fa rellevant, sinó la seva capacitat d’encaixar dins d’una acció amb sentit.
Què vol dir realment aplicar la intel·ligència artificial a una empresa
Quan parlem d’intel·ligència artificial aplicada en l’àmbit empresarial, no parlem de tecnologia en abstracte. Parlem de decisions.
Parlem d’identificar on té sentit introduir-la, amb quin objectiu i amb quin impacte esperat.
Això implica entendre processos interns, punts de fricció, oportunitats de millora i espais on la tecnologia pot aportar valor real. No sempre es tracta de grans transformacions. Sovint, són petites intervencions que generen millores significatives.
En aquest punt, té tot el sentit aprofundir en com treballem aquest tipus de projectes dins dels nostres serveis d’estratègia digital i tecnologia.
En aquest sentit, el repte no és tant tecnològic com estratègic.
De l’experiment a la metodologia
El cas del generador de haikus no deixa de ser un experiment. Però el que hi ha al darrere és una manera de treballar.
Una manera d’entendre la tecnologia com una eina al servei d’un objectiu. De connectar el digital amb el tangible. De plantejar accions que no es quedin en la interacció, sinó que tinguin recorregut.
Aquesta és la mateixa lògica que apliquem en projectes amb empreses: no començar per la tecnologia, sinó pel problema o l’oportunitat.
Conclusió
La intel·ligència artificial no transforma per si sola. El que transforma és com s’utilitza.
El generador de haikus és una peça petita dins d’un marc més ampli, però ens serveix per explicar una idea que considerem fonamental: la tecnologia només té sentit quan genera impacte real.
I aquest impacte, en l’àmbit empresarial, sempre està vinculat a objectius concrets.
