fbpx

Fer marca al món del vi i l’enoturisme vol dir estar atents a les grans regions on fa segles que es practica.

Inevitablement, implica analitzar la Champagne amb detall i si pot ser sobre el terreny. No ens ho hem pensat dues vegades per desplaçar-nos-hi.

Aquest article exposa el darrer viatge de DeMomentSomTres juntament amb Montse Bas, l’actual degana del Col·legi d’Enginyers Tècnics Agrícoles i consultora agrícola de la indústria vitivinícola i Oriol Pons, gerent del grup enoturístic Grup Cal Jafra. Amb això hem volgut tenir una visió completa de la zona geogràfica, DO i destinació turística per excel·lència.  I l’hem analitzada des del nostre punt de vista: el valor de la marca.

Quan el branding es diu Champagne 1

Champagne, un producte a partir de la quarta dimensió.

Si fem cas a la teoria del Marketing tradicional i les dimensions de producte, veurem que el Champagne compleix amb totes les condicions per ser treballat des de la quarta dimensió pel que fa a la diferenciació.

És a dir, es tracta d’un vi escumós embotellat en una zona geogràfica concreta amb unes normes de producció estrictes, però que el que conté és molt més que la quantitat de líquid que conté l’ampolla.

Un recordatori sobre la teoria de productes de Levitt

La primera dimensió és l’aspecte més fonamental del producte. És el que podríem anomenar com a benefici substancial, que és aquell servei o benefici que realment interessa adquirir a un client.

En el cas que ens ocupa, la beguda alcohòlica.

En la segona dimensió l’empresa ha de convertir aquest benefici substancial en un producte genèric, és a dir, en una versió bàsica del producte.

Beguda alcohòlica embotellada.

La tercera dimensió és el producte esperat que és el conjunt d’atributs i condicions que els compradors habitualment esperen i amb els que estan d’acord quan compren el producte.

Vi escumós de qualitat.

La quarta dimensió és el que s’anomena el producte incrementat o augmentat, que és aquell que incorpora un seguit de serveis i beneficis que distingeixen l’oferta d’una empresa de la dels seus competidors. Entre aquestes es troba el poder de la Marca del producte.

En l’actualitat, l’avantatge competitiu es centra en aquesta dimensió de producte incrementat. Segons Theodore Levitt al Harvard Business Review: «el nou aventatge competitiu no està en el que les empreses produeixen en les seves fàbriques, sinó en el que s’afegeixen a la seva producció en la forma d’envàs, serveis, publicitat, consells als consumidors, condicions financeres, acords sobre el lliurament, emmagatzematge i altres coses que les persones valoren ».

Champagne, un vi escumós exclusiu amb DO i història inigualable.

La cinquena dimensió és el que s’anomena el producte potencial, és a dir, tots els augments i transformacions que aquest producte hauria en última instància incorporar en el futur.

Luxe aspiracional

El luxe, el valor diferencial

El luxe, marcat per preus elevats, però per una història i un tarannà que marca el producte és el gran valor diferencial.

Les grans cases de la Champagne estan marcades per la seva relació amb la noblesa europea i burgesia adinerada. Així, l’element aspiracional és inherent al producte. A més, el discurs es repeteix amb diferents formats a tots els cellers, oficines de turisme i agents turístics. La coherència de la narrativa no admet escletxes.

La producció limitada d’ampolles cada any basada en una política fèrria de límit de collita de raïm per hectàrea, unes normes clares i estrictes de producció a la DO que a més permet tenir un esglaonat de qualitat, fa que es mantingui la mística del producte any rere any.

Competir contra el Champagne, un error?

Prosseco, Cava… no deixen de ser segells de vins escumosos que volen competir pel segment de client. Ja avancem que per error segons les conclusions on vam arribar despres de diversos tastos i ampolles en el nostre viatge.

Cava és una DO no geogràfica, una anomalia a l’hora d’entendre un segell de producte en el món dels vins. Amb tantes particularitats com cellers elaboradors hi ha. Però amb un gran potencial dins l’època de de la sostenibilitat i producte amb segells ecològics i biodinàmics. Això sí, el repte, aconseguir una marca tan rodona i identificable com és el champagne.

 

Per als futurs interessats a visitar la Champagne

El nostre itinerari ha començat a París via Orly, l’aeroport al sud de la capital. Ens hem allotjat a l’11ème arrondissement, a prop de Nation. Una zona que bull de bars de vins amb propostes innovadores. Ens hem quedat amb més ganes de Vins Oranges.

A la Champagne, en total, hi hem estat tres dies. Hem visitat grans Maisons de Champagne com Moët et Chandon i Taittinger. També petits vinyerons com Tixier et fils. Hem fet tastos a Mailly i provat diverses gammes comprades a botigues i cellers a Épernay i Reims.

Imprescindible la zona de Grands Crus, en especial entre Mailly i Verzenay, on s’hi troben també alguns petits cellers d’agricultura biodinàmica, que només representen un 0,5 % del total de la Champagne.

Anna Mata

Directora editorial at DeMomentSomTres
Me n'encarrego d'elaborar un discurs que sigui coherent en tots formats. I faig de pont entre la tecnologia i els humans.
Anna Mata