Aquesta setmana hem assistit a l’ERP Summit de Madrid, un dels esdeveniments de referència del sector del programari de gestió empresarial.
Com era previsible, la intel·ligència artificial ha estat la protagonista de bona part de les ponències, demostracions i converses. Agents, automatitzacions, assistents intel·ligents, nous models d’interacció i eines capaces d’executar processos de forma autònoma van aparèixer repetidament al llarg de la jornada.
Més enllà de les novetats tecnològiques, però, hem tornat amb algunes reflexions a l’AVE (que no ens ha deixat tirats, alegria) que creiem que afectaran directament la manera com les empreses gestionaran la seva informació durant els pròxims anys.
La intel·ligència artificial deixa de ser una funcionalitat
Durant molt de temps, la intel·ligència artificial s’ha presentat com una funcionalitat addicional: una eina per redactar textos, generar informes o respondre preguntes.
La sensació que vam tenir a l’ERP Summit és diferent perquè la IA comença a plantejar-se com una capa transversal capaç de connectar informació i acció. Ja no es tracta només d’obtenir una resposta, sinó de posar en marxa processos, consultar diferents sistemes i executar tasques dins de l’organització.
Aquesta evolució planteja una pregunta important: on ha de viure aquesta intel·ligència?
Dues visions sobre el futur dels sistemes empresarials
Una de les idees que més ens ha cridat l’atenció és que el sector sembla avançar cap a dues visions diferents.
La primera és la dels fabricants de programari empresarial. En aquest model, la intel·ligència artificial forma part del mateix ERP. Les dades, els processos i els agents conviuen dins d’un únic ecosistema controlat pel fabricant.
És una proposta lògica. Facilita la implantació, simplifica la seguretat i permet oferir una experiència més integrada.
La segona visió és més oberta. Aquí la intel·ligència artificial no pertany a una aplicació concreta, sinó a l’organització. Els agents interactuen amb diversos sistemes alhora: ERP, CRM, plataformes de comerç electrònic, eines documentals, sistemes logístics o aplicacions de màrqueting.
En aquest escenari, l’ERP continua sent una peça fonamental, però deixa de ser l’únic centre de gravetat de la informació.
Probablement les dues aproximacions coexistiran durant molt de temps. La qüestió és quina acabarà dominant en aquelles empreses que treballen amb múltiples eines i proveïdors.
Les APIs es converteixen en un actiu estratègic
Des de DeMomentSomTres tenim una mirada particular sobre aquest debat. Nosaltres no desenvolupem ERP. El nostre dia a dia consisteix a integrar-los amb altres sistemes, automatitzar processos, connectar dades i eliminar duplicitats d’informació.
Per això, una de les conclusions més clares que vam extreure és que la qualitat de les APIs i la capacitat d’integració dels sistemes serà cada vegada més determinant. Per molt avançats que siguin els agents d’intel·ligència artificial, necessitaran accedir a informació fiable i executar accions sobre els diferents sistemes de l’empresa.
Conceptes com els servidors MCP, presents en diverses converses del congrés, apunten precisament en aquesta direcció: crear mecanismes estandarditzats perquè els agents puguin interactuar amb les aplicacions empresarials de manera controlada i segura.
Per a les empreses, això significa que l’obertura i la connectivitat dels seus sistemes seran tan importants com les funcionalitats que incorporin.
El repte no és només tecnològic
Tot i l’entusiasme que genera la intel·ligència artificial, moltes de les converses també van posar sobre la taula aspectes menys visibles però igualment importants: la qualitat de les dades, la privacitat, la governança de la informació i la gestió del canvi continuen sent factors crítics.
Els agents poden executar processos, però abans cal definir quins processos existeixen. Poden consultar dades, però aquestes dades han de ser coherents. Poden prendre decisions, però les organitzacions han de definir els límits i els mecanismes de supervisió.
En aquest sentit, la transformació no és només tecnològica. També és organitzativa.
La pròxima batalla: qui governarà la capa d’intel·ligència?
Potser la reflexió més interessant que ens hem endut de Madrid és que la competició no serà únicament entre fabricants d’ERP. La qüestió de fons és qui acabarà controlant la capa d’intel·ligència de les organitzacions.
Els fabricants volen incorporar la IA dins de les seves plataformes. Els grans proveïdors tecnològics impulsen agents cada vegada més transversals. Al mateix temps, moltes empreses voldran mantenir una certa independència i evitar que tot el coneixement del negoci depengui d’un únic ecosistema.
Encara és aviat per saber quin model acabarà imposant-se. El que sembla clar és que la capacitat d’orquestrar sistemes diferents, compartir informació de forma segura i governar els fluxos de dades serà un factor cada vegada més rellevant.
Una conclusió per a les empreses
Si alguna conclusió pràctica ens emportem de l’ERP Summit és que la preparació per a la intel·ligència artificial no comença amb els agents.
Comença amb les dades.
Comença amb processos ben definits.
Comença amb sistemes capaços de comunicar-se entre ells.
I comença amb una arquitectura tecnològica que permeti evolucionar sense quedar atrapada en una única plataforma.
La intel·ligència artificial avança molt ràpidament. Però el seu valor real continuarà depenent de la mateixa pregunta que fa anys que acompanya qualsevol projecte de transformació digital: com de bé està connectada la informació de la teva empresa?
