Aquest any la intel·ligència artificial ha deixat de ser una promesa per convertir-se en una eina de treball real. Sí, ja sé que aquesta frase podria sortir a qualsevol resum de final d’any, però en el nostre cas és exactament el que ha passat. I a mi (qui escriu aquest post soc jo, l’Anna) m’ha fet certa gràcia veure com a DeMomentSomTres l’hem anat incorporant al dia a dia gairebé sense cerimònia: no com un afegit per fer bonic, sinó com una eina més per treballar millor.
La diferència, però, no és tenir IA. La diferència és fer-la encaixar amb criteri i mètode en processos i equips reals, dels que tenen correus, urgències, persones i decisions. I mantenir una idea al centre: millorar resultats sense perdre el punt de vista humà, que continua sent el que fa que les coses funcionin.
De la conversa a l’ofici: la IA com a eina de transformació
La IA no és cap demiürg: no crea del no-res. Però sí que accelera quan tens criteri, dades i un procés clar. Si haguéssim de resumir el 2025 en una idea, seria aquesta: la IA ha passat de ser un “tema a explorar” a ser una palanca de millora quotidiana. I això no ha anat de tenir l’última eina, sinó d’entendre què calia resoldre en cada organització i com fer que la solució encaixés amb el seu dia a dia.
Aquesta evolució s’ha notat també en la manera com ens ho demanen. Cada vegada menys sentim “volem fer un projecte d’IA” i cada vegada més apareix la pregunta correcta: “On té sentit aplicar-la aquí i com ho fem sense desordenar l’organització?”
IA en més de 200 projectes a DMS3
Durant l’any, la IA ha intervingut en més de 200 projectes d’una forma o altra. A vegades ha estat visible i central; en d’altres, ha estat una capa discreta que accelera tasques, millora qualitat i ajuda a prendre decisions amb més informació.
El denominador comú és el mateix: no parlem d’IA “perquè toca”, sinó d’IA amb una funció clara i una integració realista.
De Sant Jordi als processos crítics: exemples concrets del que hem construït
Quan es parla d’IA és fàcil quedar-se en generalitats. Per això preferim explicar-la amb casos reals, molt diferents entre si, però amb un patró compartit: un repte concret, un procés clar i una solució adoptable.
Una eina de haikus per Sant Jordi
Per Sant Jordi vam crear una eina capaç de generar haikus amb intel·ligència artificial a partir d’una simple temàtica. És un exemple aparentment senzill, però molt il·lustratiu: una instrucció mínima pot convertir-se en una peça creativa coherent, controlada i personalitzable.
I aquest mateix principi —definir bé la intenció i acotar el resultat perquè sigui útil— és el que després s’aplica a entorns més exigents.
Agents d’IA per empreses
També hem muntat agents per empreses pensats per donar suport a equips i processos concrets: assistents que ajuden a recuperar informació, a orientar decisions, a preparar respostes o a executar passos repetitius amb una lògica definida.
No com a “joguina tecnològica”, sinó com una capa de suport que redueix fricció, augmenta consistència i allibera temps per a feina de més valor.
Xats d’atenció al client amb criteri de qualitat
Hem desplegat xats d’atenció al client orientats a millorar capacitat de resposta i disponibilitat. Però hi ha una condició imprescindible: un xat només aporta valor si està connectat a continguts fiables, si sap quan ha d’escalar i si manté els estàndards de qualitat i to de marca.
L’objectiu no és automatitzar per automatitzar, sinó garantir una experiència millor i més consistent.
Classificació de correus quan el volum és un problema real
En organitzacions amb un volum elevat d’entrada d’informació, hem dissenyat processos per classificar grans volums de correus segons importància i temàtica.
Aquest és un dels casos més clars on la IA pot aportar guany immediat: reduir soroll, prioritzar millor, accelerar derivacions internes i minimitzar el risc que una petició crítica quedi enterrada. Però perquè funcioni, cal definir criteris (què vol dir “urgent” aquí?), circuits (qui rep què?) i validacions (com controlem errors?).
Formació, certificacions i criteri: no es tracta de col·leccionar eines
Aquest any també hem reforçat la base de coneixement amb formació i certificacions, incloent-hi formació de referència com la del MIT, i hem ampliat criteri provant i comparant més de 20 solucions i enfocaments diferents.
No per col·leccionar eines, sinó per poder respondre amb rigor a una realitat: no hi ha una única IA que serveixi per a tothom. La mateixa tecnologia pot funcionar molt bé en un entorn i ser una font de fricció en un altre.
El punt clau: la IA al servei dels humans i dels equips
El més important, però, és el marc mental. La IA no substitueix persones; transforma com treballen. I això exigeix respecte pel context: com està organitzat l’equip, quins processos són crítics, quina informació circula, quins riscos no es poden assumir, quines decisions demanen criteri professional i quines tasques són repetitives i automatitzables.
A DMS3 treballem la IA com una eina al servei dels humans i dels equips especialitzats. Això vol dir:
- entendre el procés real (no el que diu el procediment, sinó el que passa)
- definir un encaix viable (dades, pressupost, maduresa i cultura)
- assegurar l’adopció (criteris, formació, guies i mesures de qualitat)
Si una eina no s’utilitza, no és innovació; és una despesa.
Tancar l’any amb una idea clara
Tanquem el 2025 amb una convicció molt operativa: la IA és una eina principal, sí, però la diferència la fa com l’encaixes en una organització sense perdre la mirada humana.
El 2026 no anirà de “fer IA”, sinó de fer-la útil.
