Imagina que envies una newsletter anunciant una oferta especial i inclous un enllaç perquè el lector arribi directament a la pàgina de la promoció. Quan fa clic, en lloc d’arribar-hi, el web li demana primer que triï idioma o país, o fins i tot el redirigeix a la portada. Aquest desviament aparentment menor trenca l’experiència: l’usuari no veu el que esperava, la campanya perd coherència i les dades de rendiment deixen de ser fiables.
Si et perden els tecnicismes, aquest és el resum executiu de l’article
Quan envies un enllaç que hauria de portar directament a una pàgina concreta, qualsevol pas extra que obligui l’usuari a fer (com triar idioma o ser redirigit a l’inici) fa perdre eficàcia.
L’usuari no arriba al contingut anunciat, la campanya deixa de ser fiable i les dades que reculls ja no expliquen realment què ha passat.
Mantenir aquests enllaços directes i evitar interrupcions és essencial perquè les campanyes funcionin, els usuaris no es frustrin i el web mantingui una estructura clara i fàcil de rastrejar.
Què és un enllaç profund i per què importa
Un deep link o enllaç profund és senzillament un URL que apunta directament a una pàgina específica dins d’un web o d’una aplicació, saltant-se la porta d’entrada o home. Aquesta idea, sovint associada a apps, és igualment clau en entorns web: garanteix que l’usuari arriba al contingut que li has promogut sense passos intermedis. Per a qualsevol professional del màrqueting, UX o desenvolupament, preservar aquest flux és essencial per mantenir la confiança i l’eficiència.
On es trenca l’experiència
Les interrupcions solen passar en llocs amb múltiples versions (idiomes, territoris, distribuïdors). Alguns patrons habituals són:
- Quan una mateixa web ofereix diferents versions per subdirectori, subdomini o domini territorial i es força l’usuari a resoldre’n l’entrada.
- Quan el visitant arriba per un enllaç concret, però el sistema el considera “sense versió triada” i el dirigeix a un selector abans d’accedir al contingut.
- Quan, després de triar la versió, l’URL original no es conserva i l’usuari acaba a la pàgina d’inici o en una landing genèrica.
Aquestes friccions tenen conseqüències clares: augmenta la taxa de rebot perquè el visitant no troba el que esperava, les campanyes perden fiabilitat perquè els paràmetres UTM es perden i els motors de cerca poden percebre una estructura d’URL confusa que dificulta el rastreig.
Impacte en UX, mètrica i SEO
Des del punt de vista de l’experiència d’usuari, cada clic extra és una oportunitat perduda. Les persones no volen haver de triar constantment i sovint tanquen la pestanya si el recorregut es complica. Per a la mètrica de campanya, perdre l’URL d’origen o els paràmetres UTM implica no saber d’on ve el trànsit ni com està funcionant la inversió.
Pel que fa al SEO, parlar de “perjudici” pot ser massa contundent. Els selectors de versió i les redireccions poden generar problemes si estan mal implementats: georedireccions agressives que varien segons la IP, cadenes de redirecció que ofeguen el rastreig o contingut diferent servit als usuaris i als bots són situacions que confonen els cercadors. La solució no és prescindir de versions, sinó fer-les coherents: utilitzar etiquetes hreflang i canonical adequades, mantenir una estructura clara i assegurar que cada versió existeix de forma autònoma i rastrejable.
Com ho plantegem perquè el flux no es trenqui
Quan treballem amb webs que tenen múltiples versions, no partim de regles rígides, sinó d’un criteri clar: el deep link és el compromís amb l’usuari. A partir d’aquí, tot el que passa després ha de respectar aquest destí.
En la pràctica, això es tradueix en decisions com aquestes:
- Preservem sempre la destinació original, incloent el camí i els paràmetres de campanya, encara que hi hagi passos intermedis de resolució.
- Mostrem selectors només quan són realment necessaris, i mai com a barrera d’entrada a un contingut ja definit.
- Evitem redireccions automàtiques basades exclusivament en IP: preferim suggerir i deixar marge de decisió.
- Diferenciem entre primera visita i visites recurrents, perquè repetir decisions innecessàries també és una forma de fricció.
- Entenem el selector com un mecanisme de resolució, no com una pantalla obligatòria que segresta l’URL.
- Definim versions clares i coherents, pensades perquè siguin rastrejables, mesurables i comprensibles.
- Cuidem l’estructura d’URL i la mesura, perquè si no es pot mesurar bé, difícilment es pot optimitzar.
Orientacions de SEO On‑page
Els plugins com RankMath poden ajudar a revisar aspectes tècnics, però cap eina substitueix el criteri humà. A l’hora d’optimitzar un article:
- Escull i distribueix bé les paraules clau, col·locant-les al títol i als subtítols de manera natural.
- Organitza el contingut amb jerarquia d’encapçalaments per facilitar la lectura.
- En lloc de perseguir un recompte “màgic” de paraules, centra’t en la profunditat real: respon les preguntes de la teva audiència, ofereix context i no allarguis artificiosament.
- Enllaça internament a continguts relacionats del teu web per donar més valor.
- Verifica que les URL són clares i les meta-descripcions descriuen el contingut.
- Utilitza text alternatiu a les imatges i comprova que la versió mòbil funciona correctament.
En resum, un bon SEO és conseqüència d’un contingut útil i d’una arquitectura ordenada, no d’una xifra predefinida o d’un truquet secret.
Reflexió final
Garantir que un enllaç porta directament al contingut anunciat és una peça clau per al rendiment de campanyes, la satisfacció dels usuaris i la visibilitat als cercadors. Quan el flux és fluid, les campanyes rendeixen millor, els usuaris se senten menys frustrats i el web és més comprensible per als robots d’indexació. Dedicar temps a revisar l’arquitectura, definir bé les versions i preservar els enllaços profunds no és un luxe: és una inversió directa en eficiència i confiança.
