El passat 18 de setembre vaig assistir al Fòrum Beijing+30 a Barcelona, un esdeveniment que commemora tres dècades de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing, un full de ruta global en matèria d’igualtat de gènere. Més enllà de fer balanç, el fòrum ha posat el focus en els reptes actuals i futurs, entre els quals la intel·ligència artificial (IA) ocupa un lloc central.
En el meu cas, com a consultora a DeMomentSomTres, la IA ja ha transformat profundament la meva vida professional i personal. La incorporo cada dia en la gestió de projectes, en la relació amb els clients i en la creació de continguts. Ha estat una transformació molt ràpida, i sovint me n’adono que els canvis arriben de manera gairebé inconscient. Aquesta velocitat fa encara més necessari aturar-nos, reflexionar i incorporar mecanismes de correcció perquè el progrés tecnològic no ens faci oblidar l’essencial: la igualtat, l’ètica i la inclusió.
És evident, doncs, que la IA està transformant les nostres vides, des de la sanitat fins a l’educació, passant per les empreses i les administracions públiques. Però darrere del seu potencial hi ha riscos evidents: els biaixos de gènere. Si els algoritmes s’alimenten de dades esbiaixades, els resultats que obtenim també ho seran. I això pot tenir conseqüències greus en l’accés a oportunitats, en el mercat laboral o fins i tot en els nostres drets fonamentals.
Quan la tecnologia perpetua desigualtats
L’informe “Intel·ligència Artificial responsable i biaixos de gènere”, presentat en el marc del Fòrum, mostra amb claredat fins a quin punt els sistemes d’IA poden amplificar desigualtats ja existents:
- Contractació i selecció de personal: sistemes que penalitzen currículums femenins per reflectir dades històriques.
- Assistents virtuals: veus submises i femenines que perpetuen estereotips de gènere.
- Reconeixement facial: taxes d’error més altes amb dones i especialment dones racialitzades.
- Mercat laboral: automatitzacions que accentuen la subrepresentació femenina en sectors STEM.
Aquestes situacions no són anècdotes, sinó evidències que mostren la necessitat d’una IA responsable, ètica i inclusiva.
El marc europeu: regulació i ètica per a una IA segura
La Unió Europea ha fet un pas endavant amb el Reglament d’Intel·ligència Artificial (RIA) aprovat el 2024, que estableix un marc jurídic amb requisits concrets: qualitat de les dades, supervisió humana, transparència i inclusió de la perspectiva de gènere en el desenvolupament de sistemes d’alt risc.
A més, les Directrius ètiques per a una IA fiable de la Comissió Europea i iniciatives com el segell ètic de l’Observatori Català d’Ètica de la IA ofereixen guies per avaluar i millorar el comportament dels sistemes. Tot i això, l’informe fa pal·lès que el dret i la regulació arriben més tard que la tecnologia. Per això és imprescindible un canvi cultural que impliqui empreses, institucions i ciutadania.
Com reduir els biaixos de gènere en la IA
L’informe proposa accions concretes que poden marcar la diferència:
- Auditories de dades i algoritmes per detectar i corregir esbiaixos.
- Eines de codi obert com Fairlearn, AI Fairness 360 o What-If Tool per mesurar la paritat.
- Equips de desenvolupament diversos i paritaris per incorporar múltiples mirades.
- Protocols de validació exhaustius abans de posar un model en producció.
- Formació i sensibilització en igualtat i ètica per a professionals de la tecnologia.
Aquestes mesures no només beneficien les dones: milloren la justícia i la qualitat dels sistemes d’IA per a tota la societat.
Comunicació i gestió de persones: dos àmbits clau
Més enllà dels aspectes tècnics, l’informe també posa èmfasi en altres àrees:
- Comunicació i mitjans: els titulars, imatges i llenguatge utilitzats sovint invisibilitzen o estereotipen les dones. La IA aplicada a la generació de contingut pot perpetuar-ho si no hi posem atenció.
- Gestió de persones: moltes empreses utilitzen IA per a processos de selecció, anàlisi d’indicadors o redacció d’ofertes. Tanmateix, la majoria no disposa de polítiques internes clares i sovint desconeixen com detectar biaixos de gènere en aquestes eines.
En tots dos àmbits, la clau torna a ser la mateixa: formació, protocols i supervisió humana.
Conclusions: una oportunitat per avançar
La IA no ha de ser un obstacle en la lluita per la igualtat, sinó una oportunitat per avançar cap a una societat més justa i inclusiva. Però això només serà possible si desenvolupem i utilitzem la tecnologia amb responsabilitat, consciència i compromís ètic.
Des de DeMomentSomTres, com a consultoria tecnològica i estratègica, ens hi sentim interpel·lades. La digitalització i la intel·ligència artificial són eines clau per a les empreses, però sense perspectiva de gènere i sense protocols ètics poden acabar generant més problemes que solucions.
Vull agrair especialment a les autores de l’informe —Meritxell Bautista, Esther Nin, Marta Rodríguez, Montse Serra, Jordina Torrents, Iolanda Montserrat i Karina Gibert— i a l’ODEE de la Cambra de Comerç de Barcelona, per aportar un document rigorós i valent que ens recorda que no hi ha transformació digital sense igualtat.
Pots descarregar l’informe complet aquí.
Font: forumigualtatbeijingbcn.cat
