Tres fons d’armari sobre els continguts online

11-07-2014 | Màrqueting de Continguts

A l’hora de pensar els continguts d’un post del blog , o de Facebook, o fins i tot de qualsevol producció que vagi dirigida a promocionar el nostre negoci hi ha una sèrie de bàsics que no cal oblidar. Nosaltres els tenim escrits en un postit davant l’ordinador de manera que no s’inicia cap publicació sense que almenys hi haguem donat una ullada.

Són tres preguntes bàsiques sense les quals no es pot iniciar res perquè el que no farem és deixar a l’atzar de la inspiració i les muses els continguts. Encara que no ho sembli, les muses sempre arriben amb la feina feta. Les preguntes que ens fem no han de ser estrictament en el mateix ordre.

A qui ens dirigim en el nostre contingut?

Aquesta pregunta dóna per descomptat que tenim establerts uns buyer persona (l’antic target o públic objectiu) a qui dirigir-nos. Això és, que sabem com és el nostre client i per tant sabem quin contingut li pot interessar. No insistiré sobre la importància de la feina prèvia que hi ha a aquesta pregunta, sobre la part d’estratègia que hem de treballar per tenir clara la resposta, això és un tema per un altre post.

És clar que podem començar d’una altra manera: tinc un tema pensat que pot ser interessant i en faig un contingut. Però aleshores ens hem d’assegurar que tenim una audiència a qui li pugui servir d’alguna cosa. No té sentit que ens posem escriure en aquest blog sobre tendències de moda de la Passarel·la 080 Barcelona (tot i que en tindria moltes ganes, que és estiu i no tinc ganes de parlar de Tucídides) perquè no tenim definit un perfil de client que li pugui interessar un post de tendències de moda venint d’una empresa de màrqueting digital i terrestre.

model desfilant

És un contingut adequat?

Ho sé. Això és una pregunta trampa.  És aquella pregunta que fa tanta ràbia que ens fa les mares: “vols dir, Anna, que ara toca això?” Si la resposta és afirmativa, endavant. Voldrà dir que és un contingut que entra en la nostra línia de continguts prevista. Així com en hem de definir els buyer persona, també és convenient tenir un document que insinuï el calendari editorial. Per moltes empreses és difícil marcar exactament quins continguts es publiquen ni que sigui a curt termini perquè el dia a dia és molt variable, però sempre es pot fer una declaració d’intencions o un calendari ficció.

Cal assegurar-nos que aquest contingut ens convé per alguna cosa, que té un sentit dins el nostre univers. Pensar si és adequat o no, vol dir que hem respost a la pregunta anterior, però també que ja hem pensat en la seva difusió, el canal que farem servir, si iniciarà o reforçarà una campanya de continguts pensada a atraure nous clients…

Té tots els ingredients necessaris?

Per últim, no ens posarem a cuinar sense assegurar-nos que tenim tot el que necessitem. Si fem un post per la web, hem de revisar que compleix amb tots els requeriments de SEO. Si fem un contingut per a les xarxes socials que no simplement sigui de text, hem de tenir a l’abast la imatge o l’enllaç que  l’il·lustrarà…

Els ingredients també són les dues preguntes anteriors. Té un públic a qui pugui servir d’alguna cosa i per tant és adequat no només per al públic, sinó també per l’ocasió i els canals de què disposem?

Una vegada haguem passat per aquestes tres qüestions estarem preparats per passar a l’acció i fer i publicar el nostre contingut. Però atenció, ha de ser una reflexió ràpida ja que si ens hi hem de passar més de cinc minuts, potser és indicador que el que estàvem pensant no toca.

Per la meva banda, jo ja m’he respost de manera afirmativa una estona abans de començar a escriure aquest post. Sé a qui va dirigit, he verificat que compleix amb els requisits de l’estratègia i el que és més important, les muses m’han acompanyat.

 

Arxius