Aquest cap de setmana se m’ha girat feina. Dijous vam saber que el proper 1 de juliol a can Google enterraran una de les aplicacions que més utilitzo per llegir RSS: Google Reader. I n’he hagut de buscar un recanvi.
Els RSS són una alternativa a gastar paper d’usar i llençar.
Com qualsevol decisió de les que pren Google, s’especula quin sentit té que acabin amb aquesta solució. No és massa clar ni ho han dit de forma explícita. Argumenten pèrdua d’adeptes però em sembla extrany. És cert que a Google Reader, li feia falta un lifting o algun altre tipus de canvi d’imatge però és funcional però no crec que sigui aquesta la raó. M’ensumo quelcom una mica més maquiavelic: crec que ho estan fent per reconduir alguna de les aplicacions que hi tenen. El 2010 Google va llançar Google Currents que és un lector de RSS per a mòbil i també ha fet esforços per a que la gent vinculi els RSS amb Google+. No obstant, en cap dels dos casos se n’ha sortit del tot. Ja ho veurem però aquest post pretén ser pràctic i no pas de google-ficció.
Per què em cal un lector de RSS?
Els que em coneixeu una mica sabeu que sóc un cul inquiet que necessita seguir moltíssimes fonts d’informació. Per això llegeixo informació de múltiples blogs i webs per mitjà dels feeds RSS. Aquí el Google Reader és per mi crític, em permet gestionar-los tots de forma centralitzada i accedir-los des de qualsevol dispositiu. Ara, no llegeixo directament des del Google Reader perquè és inhòspit i sonso a banda. Faig servir Flipboard que et permet llegir-los en format de revista des de l’iPad o, en situacions d’avorriment immens, des de l’iPhone.
Per tant, amb la sentència de mort que Google ha llençat contra la seva aplicació, he decidit de buscar una alternativa, ara que encara hi sóc a temps.
Què té el meu lector RSS ideal?
Després d’una intensa reflexió de 5 minuts, he aconseguit sintetitzar el que jo vull d’un lector RSS, ara que he hagut de decidir de deixar de fer servir Google Reader, en els punts següents:
- Repositori centralitzat: m’interessa administrar només una llista de feeds com fins ara. És còmode com ara tenir tots els contactes al Gmail i sincronitzats a tots els dispositius.
- Migració automàtica des de Google Reader per fer-me fàcil la migració.
- Gratuïta. No cal dir més, oi?
- Accessible des de qualsevol dispositiu de forma ràpida i àgil. Em convé que tingui una aplicació per iPad, iPhone i que hi pugui accedir també des de l’ordinador. Tampoc vull quedar lligat a Apple i he mirat que es pugui usar en altres dispositius (de fet és que l’Anna Mata és una mica fan d’Android i no vull que em doni la tabarra). He descartat els lectors de desktop: no m’hi sento còmode i ja em va bé la web i m’estalvio sincronitzacions (que són una murga).
- Organitzar els continguts de forma temàtica i temporal. Una de les grans virtuds de Google Reader que es perden quan uses Flipboard és la de poder accedir a les carpetes en les que has organitzat els feeds. És una funcionalitat interessant malgrat que no imprescindible.
- Lectura de les xarxes socials: una funcionalitat no imprescindible és poder integrar les xarxes socials en lectura com si fossin una font més. De fet, és una funcionalitat que alguns dies pot arribar a ser contraproduent en la mesura que t’acabes perdent en l’Instagram o el Twitter abans de posar-te a llegir.
- Que superi la prova d'”El blog gamberro de DeMomentSomTres“: moltes de les pàgines que m’interessa començar a seguir són pàgines poc populars i que poden tenir adreces complexes. M’he pres la llibertat de comprovar que això sigui possible donant d’alta el feed del nostre blog gamberro (https://www.demomentsomtres.com/catala/entradesgamberres/feed).
Què he trobat mirant entre els lectors de RSS?
Després de fer el xafarder per les xarxes, fàcil tenint en compte que aquest deu ser el tema de moda de la setmana, he valorat un conjunt d’aplicacions que m’he vist en cor de resumir en aquest diagrama:
- Flipboard: té un disseny acurat i permet llegir des de Google Reader i de les xarxes socials. No es tracta però d’un lector RSS en sí sinó d’un client de Google Reader que ja ha anunciat una migració transparent. A hores d’ara, però, és impossible donar d’alta un feed RSS sense passar per Google Reader de manera que falla en el test gamberro. És incert com quedarà una vegada implementi la seva alternativa a Google Reader i permeti donar d’alta i gestionar noves fonts probablement afegint una web que centralitzi aquesta administració. Té com a pega que només funciona en plataforma iOS.
- Google Currents: sorprèn que essent el germà de la solució finada no tingui una importació automàtica però és d’esperar que quelcom implementaran en els propers mesos. Té un disseny que segueix el de Flipboard però sense la limitació de plataforma. Ara, tampoc compta amb un repositori centralitzat a la web de manera que no tinc clar que si tinc dos dispositius diferents, no tingui dues versions diferents. Supera el test gamberro parcialment ja que he pogut fer l’alta però no m’ha deixat veure els continguts de forma instantània.
- Feedly: Sembla que és la plataforma preferida per la gran majoria d’usuaris que fugen de Google Reader amb temps. De fet aquesta setmana diuen que ha augmentat en 500.000 el nombre d’usuaris. La migració és transparent ja que han implementat una sincronització bidireccional amb Google Reader. No ha superat el test gamberro però és bonic i té navegació temàtica i cronològica.
- Pulse: Ha superat el test gamberro i té plataforma dual web-mòbil no obstant el disseny és menys cuidat a l’app que no pas Flipboard i Feedly però permet l’organització temporal i temàtica. En contra seva juga el fet de no tenir migració automàtica des de Google Reader i traspassar manualment tots els feeds RSS en el meu cas és una murga.
- Taptu: permet integrar les xarxes socials i té plataforma dual però no permet incorporar fonts que no tingui registrades.
- Newsblur: ha estat el gran fail d’aquesta cerca. Es tracta d’una aplicació freemium és a dir barreja serveis gratuïts amb serveis de pagament. Es postul·la com l’alternativa de Google Reader però quan ha estat l’hora de la veritat, ha anul·lat el servei gratuït per excés de concurrència. No obstant tecnològicament la solució promet.
- Netvibes: es tracta d’una solució freemium que entre els serveis gratuïts que ofereix integra la subscripció RSS però no disposa d’una app per a mòbil. Supera la prova del blog gamberro.
- Skimr: es trata de la mínima expressió d’un lector RSS basat en web però no té app. El disseny gairebé brilla per la seva absència.
Conclusions
No hi ha cap solució que cobreixi els meus requeriments!
I ara què faig?
He optat per fer servir freely principalment fent l’alta de les adreces extranyes des de Google Reader perquè em permet garantir el sincronisme amb Google Reader i d’aquesta manera no m’impossibilita tornar cap a Flipboard si aquest acaba essent millor com a lector RSS.