Els reptes de Pokémon Go

01-08-2016 | Blog de comunicació i màrqueting digital

Si no has estat passant l’estiu en un lloc completament aïllat, rotllo un convent de clausura al cim d’una de les muntanyes de Meteora o al bell mig de Sibèria o al centre del desert del Sahara, un d’aquells llocs remots on no arriba ni el 3G ni els diaris, hauràs sentit a parlar del fenòmen de Pokémon Go.

En Lluc diu que és un joc que l’ha decebut perquè se l’esperava més fardón (ho he adaptat), VilaWeb en parla explicant qui i com hi guanya diners, el meu germà puja dalt d’una muntanya i gairebé se sorpèn de trobar uns nens que no cacin Pokémons…

És evident que quelcom està passant i nosaltres ho volem explicar tal i com ho veiem.

Què és Pokémon Go?

Vam trobar a Charmander al nostre despatx

Vam trobar a Charmander al nostre despatx gràcies a la realitat augmentada

Una pantalla d'exemple de pokémon Go.

Una pantalla d’exemple de pokémon Go. Encara que sembli dificil de creure, és en Marc a la Font dels Alls

Pokémon Go en paraules d’estar per casa, que és el que ens agrada a DeMomentSomTres, és una aplicació de mòbil que té per objectiu capturar Pokémons (uns bitxos de quan jo era una mica més jove) per ensinistrar-los i organitzar lluites entre ells. Una forma higiènica de les lluites de galls virtuals.

Des d’un punt de vista tècnic es tracat d’una aplicació que utilitza la Realitat Augmentada per articular un mena de joc de pistes a través del telèfon mòbil.

Sociològicament es tracta d’un fenòmen massiu que fa que en determinats punts del planeta, com per exemple, l’institut de sota casa, hi hagi una pila d’adolescents asseguts al banc mirant-se el mòbil, caminant i interactuant entre ells d’aquella manera antiga que se’n diu parlar.

Bromes a banda, Pokémon Go és el major boom de la indústria de les app mòbils des que es coneixen. És un fenòmen més bèstia que el WhatsApp.

Pokémon Go, és l’aplicació més descarregada?

Ens agradi o no el seu aspecte que hem d’admetre que fins que entres en una cacera amb realitat virtual com la de la imatge de la dreta, és una mica patètica, Pokémon Go és el fenomen més destacat del món de les app des de WhatsApp.

De fet, ha estat l’aplicació amb major volum de descàrregues de la història i la que ha trigat menys temps a assolir els 50.000.000 d’usuaris. Pensa que el telèfon va necessitar 75 anys, la TV només 13, Internet 4 anys, Facebook 3.5 i Angry Birds 35 diesPokémon Go ho ha fet en menys de 20 dies.

pokemon-go-50-million-comparison

Malgrat aquest volum de descàrregues el més important és que hi ha arribat a haver 21 milions d’usuaris actius (malgrat que sembla que comença a baixar). No obstant, una de les coses importants, és el temps que els usuaris gasten a la plataforma. En aquests moments, els usuaris passen més de mitja hora a l’aplicació, uns 1o minuts diaris més que a Facebook.

temps-diari-app

Per què una iniciativa com Pokemón Go

Una iniciativa com Pokémon Go és fàcil d’entendre, es tracta d’un moment del temps on conflueix la tecnologia i la possibilitat i algú hi ha vist una oportunitat de guanyar diners. De fet, si llegim l’article de VilaWeb que hem ressenyat al principi, el desenvolupament de l’aplicació es va pagar en els 9 primers dies.

Ara bé, hi ha propostes de justificació de la iniciativa més properes a la teoria del complot com la que gràcies a Pokémon Go estem tots geoposicionats (que ja ho estàvem pel simple fet de tenir mòbil).

Nosaltres hi volem veure 2 línies d’evolució:

  • Pokémon Go com a espai publicitari
  • Pokémon Go com a xarxa social

Pokémon Go, i ara què?

Pokémon Go un espai publicitari

Fins ara hem vist la part “gratuïta” de Pokémon Go. Els PokéStops estan situats en espais culturals (fonts, museus, monuments…) però resulta senzill de poder-los crear en nous llocs i que s’esponsoritzin. Ídem pels gimnassos. Ves si marques globals com Nike o Pepsi no voldran esponsoritzar un d’aquests espais. Però si el preu és prou competitiu, ves per què no, una benzinera i botiga 24 hores com Serveis Penedès no li interessi posar-s’hi per potenciar la seva presència local diferenciant-se. No oblidem la capacitat de xantatge (o prescripció) que poden tenir els nens des del seient de darrera del cotxe.

I amb això no n’hi ha prou, de moment, el mapa és pla però sense massa complicacions pot passar a ser 3D i aleshores podrem veure amb realitat augmentada els diferents establiments que es vulguin publicitar.

I per què no, Pokémons personalitzats vinculats a marques i llocs específics com el cocacolito o el pokesomtres (segur que en aquests moments algun freaky dels jocs d’ordinador està fent vudú amb alguna de les meves targetes de negoci).

Temps al temps.

Pokémon Go una nova xarxa social

Ara, Pokémon Go, després de parlar-ne i jugar-hi una mica, a DeMomentSomTres hi hem volgut veure el preludi d’un nou model de xarxes socials basades en la gamificació i la localitat que són els dos punts que en aquests moments comencen a tirar.

De fet, xarxes com Twitter i Facebook, ja fa un cert temps que creixen a un ritme tranquil si nó força estanc. I combinat amb el nostre coneixement i una enquesta papus feta a sobre una mostra de mitja dotzena d’adolescents, ens atrevim a defensar aquesta hipòtesi:

  • Els pares, mares, àvies i avis es troben a Facebook i Twitter. Aquestes xarxes perden atractiu per a ells. De fet, qui vol estar a la mateixa taula que els seus pares poden estar a llocs més guais.
  • El jovent amb habilitats socials tira cap a xarxes més orientades als gràfics i el vídeo com SnapChat que ja ha optat per desmarcar-se de la efimeritat o Instagram i Pinterest si no resulta problemàtic que els grans sàpiguen que fas.

Queda doncs un forat per construir una xarxa social més fàcil a persones no orientades al discurs, ja sigui gràfic o textual, i aquí una solució tipus Pokémon Go pot cobrir amb elegància aquest espai.

Pokémon Go, potser no sigui la nova xarxa social, però em veig en cor de posar la mà al foc que és una prova de concepte del que pot ser la propera versió de xarxa social. I sinó temps al temps.

També podria ser que m’estés equivocant, que això de la informàtica, l’empresa i la societat sempre és una cosa difícil d’entendre.

 

 

 

Arxius